L’electrocardiograma és una prova que registra l’activitat elèctrica del cor que es produeix en cada batec cardíac.
Aquesta activitat elèctrica es registra des de la superfície corporal del pacient i es dibuixa en un paper mitjançant una representació gràfica o traçat, on s’observen diferents ones que representen els estímuls elèctrics de les aurícules i els ventricles. L’aparell amb el qual s’obté l’electrocardiograma es diu electrocardiògraf.
En què consisteix?
Per a la recollida de l’activitat elèctrica pel electrocardiògraf, es necessita que sobre la pell del pacient es col•loquin una sèrie d’elèctrodes (normalment 10), que aniran units fins a l’electrocardiògraf per uns cables. Amb 10 elèctrodes s’aconsegueixen obtenir 12 derivacions, és a dir, es dibuixen en el paper 12 traçats dels impulsos elèctrics de cor des de diferents punts del cos. Es poden obtenir derivacions extra si s’afegeixen més elèctrodes a la superfície corporal, però l’electrocardiograma bàsic ha de constar com a mínim de 12 derivacions. L’electrocardiograma d’una persona sana presenta un traçat particular; quan apareixen canvis en aquest traçat el metge pot determinar si hi ha un problema.
Es fa servir per mesurar el ritme i la regularitat dels batecs, la mida i posició de les aurícules i ventricles, qualsevol dany al cor i els efectes que sobre ell poden tenir certs fàrmacs o dispositius implantats al cor (com marcapassos). Les alteracions en el traçat són imprescindibles per a la detecció i anàlisi de les arítmies cardíaques. També resulta molt útil en els episodis aguts de malaltia coronària, com l’infart de miocardi.
És una prova senzilla, disponible, ràpida, que no produeix cap molèstia (és indolor) i no té cap risc pel pacient (no s’envia cap tipus d’electricitat a través del cos, només detecta l’activitat elèctrica que es general en el propi cor).
Com es realitza l’electrocardiograma
La infermera o el metge connecta els cables de l’electrocardiògraf a la pell del pacient per mitjà d’adhesius o ventoses (elèctrodes). Els punts on es col•loquen els elèctrodes són: turmells, canells i pit. D’aquesta manera es recull el mateix impuls elèctric des de diferents posicions. Primer s’ha de netejar l’àrea de la pell on posteriorment es col•locaran els elèctrodes, i, fins i tot, en algunes ocasions serà necessari rasurar el pèl d’aquesta zona.
El pacient
El pacient ha de romandre tombat, relaxat, sense parlar, amb un ritme respiratori normal i amb els braços i les cames immòbils. De vegades, el metge pot demanar-li al pacient que contingui la respiració durant uns segons. Qualsevol moviment pot alterar els resultats.